divendres, 12 de setembre del 2014

PARTICIPACIÓ A L'ACTE OFICIAL DE LA DIADA


El Cor Mestral va participar en els actes oficials d'aquesta present Diada, convidada especialment per l'Ajuntament de la ciutat de Reus. Com és tradicional, els actes al si del consistori es van desenvolupar en un acte central al saló de plens el vespre de la vigília, amb el discurs d'una personalitat convidada, en aquest cas el destacat metge, científic i escriptor local Ramon Gomis.

El nostre cor va intervenir al final de l'acte, entonant el cant de l'himne nacional Els Segadors, secundat per la nombrosa concurrència.



Acte seguit, l'alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, va fer lliurament a tots els cantaires de la vara amb què vam tenir l'honor d'encendre l'última tronada de la festa major de Sant Pere d'enguany, recordant que va ser amb motiu del nostre XXVè aniversari i glossant els mèrits que molt amablement ens va atribuir.


Fotografies cedides per Josep M. Arias

dilluns, 30 de juny del 2014

ENCESA DE LA TRONADA DE SANT PERE

Foto cedida per l'Ajuntament de Reus
Enguany el Cor Mestral hem tingut el gran honor de ser convidats a encendre la darrera tronada de la nostra Festa Major de Sant Pere, la que s'encén el vespre de la diada del patró de la ciutat.


Foto cedida per l'Ajuntament de Reus

Com a distinció a la celebració del nostre 25è aniversari, el Sr. Alcalde, Carles Pellicer, ens va cedir el seu torn d'encesa, que vam compartir amb Càritas de Reus.

Diverses representants de la nostra Junta i de la Comissió de la celebració de l'aniversari van poder participar d'un acte tan emotiu i transcendental per a tots els reusencs i reusenques i per a totes les associacions de la ciutat.

El nostre agraïment sincer al nostre Alcalde.




diumenge, 29 de juny del 2014

CLOENDA EMOTIVA DELS 25 ANYS, AMB "LA DAMA DE REUS"

El concert del Teatre Fortuny del passat divendres 27 passarà sens dubte a la petita història del Cor Mestral amb lletres d'or. En primer lloc,  perquè marcava la cloenda d'un any d'intenses emocions commemorant el quart de segle de vida del Cor. No cal dir que també perquè es tractava d'un concert realitzat en un marc tan magne com el Fortuny, que a més es va omplir de gom a gom, amb la presència de les màximes autoritats de la ciutat incloses. Agraïm en aquest punt la presència de l’alcalde de la nostra ciutat, Carles Pellicer, que va dirigir unes paraules de felicitació al Cor en la introducció. 

Però, fonamentalment, els elements singulars del concert es referien al fet que  l'actuació del Cor es complementava amb la d'una formació tan destacada com la Cobla Reus Jove, i, en especial, al fet d'estrenar una obra expressament realitzada per a l'ocasió.

Tal com es va comentar en el programa de mà i en la presentació de l'acte, que va anar a càrrec de l'Aleida López, per aquesta ocasió tan especial la direcció del Cor havia pensat treballar una sonoritat diferent del que fem habitualment. Així, es tractava d'unir dues formacions, la cobla i el cor, un maridatge certament complex entre els registres de la cobla i els de la veu humana.

Es van triar diverses obres ja escrites per al conjunt de les dues formacions, com és el cas de La Birondó de Manuel Oltra, Un feix de poemes de Francesc Cassú,  i Sant Jordi Triomfant de Francesc Pujol. Però, el més destacat, es va poder presentar en estrena absoluta una obra que ha estat escrita i dedicada al Cor Mestral i a la seva directora Núria Francino, amb motiu d’aquest aniversari, pel compositor Francesc Rius. 

Aquesta obra és una glossa de la cançó tradicional La Dama de Reus, un romanç molt antic que probablement es retrotrau a inicis del segles XVIII, almenys en la versió que ens ha arribat als nostres dies. Podeu escoltar la versió que ha efectuat modernament un dels folkloristes moderns més actius, Jaume Arnella. La seva és una versió irònica i distanciada, però fidel a l'original.

La cançó, que va gaudir de gran popularitat, té almenys dues versions teatrals estrenades. La més antiga, de Manuel Rocamora i Rivera (1863-1948), autor nascut a Barcelona però de procedència reusenca i criat a la nostra ciutat. La seva versió va ser estrenada l'any 1893 a l'actual Teatre Romea, Barcelona. Segons Joaquim Santasusagna, al seu llibre "Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900", és més que una escenificació, n'és una versió, i encara distant. La cançó té una noblesa i una actitud d'argument, que Rocamora devia considerar massa simples per a sotmetre'ls a una teatralització.

Del mateix tarannà cal considerar l'obra d'Ambrosi Carrion (1888-1973), autor barceloní, que patí l'exili després de la Guerra Civil. La seva obra, escrita el 1949 i premiada als Jocs Florals de 1950, va ser recuperada ara fa vora sis anys pel Teatre Nacional de Catalunya, amb una exitosa posada en escena del director tarragoní Ramon Simó.

Francesc Rius ha fet una escriptura per a cor, cobla, narrador, contratenor i percussió.En la interpretació de divendres, la narració va anar a càrrec de Xavier Graset, i els solistes vas ser Marc Guerris, en la veu, i Eduard Antolí, en la percussió.

La versió que vam tenir el plaer d'escoltar respecta escrupolosament les línies melòdiques i el text original, i  realça amb uns arranjaments enlluernadors la solemnitat i la càrrega dramàtica de l'argument, que hem de llegir en el seu context dels tràgics fets històrics dels quals avui commemorem el tricentenari.


Com va comentar en el seu parlament de cloenda del concert Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació d’Entitats Corals de Catalunya i bona amiga del nostre Cor, es pot considerar ja aquesta obra com una aportació rellevant al cabal de la música catalana per a cor, i també per a cobla. Una aportació que considerem que té, a més del valor del seu fons històric, el d'una qualitat musical de brillantor poc usual . Així ho van manifestar, almenys, tots els testimonis que vam poder recollir a peu de teatre, encara amb les emocions en calent d'un concert que ens atrevim a dir que va tocar el cor de tots els presents.

El concert va tenir encara un epíleg emotiu amb la interpretació col·lectiva des de l'escenari i des la sala de l'himne nacional "Els segadors". 

dilluns, 26 de maig del 2014

LA MÚSICA CORAL A L'ESCOLA


La conferència del mes de maig va córrer a càrrec d'una de les nostres cantaires. Qui millor que Rosa Boqueras per parlar-nos de com la música coral es pot relacionar amb el món infantil?

La Rosa, a més de la seva tasca purament de cantaire, desenvolupa una infatigable tasca pedagògica com a professora de música, que inclou el seu suport abnegat a la formació dels nostres propis cantaires. Però si alguna cosa sembla vocacional en ella és l'ensenyament dels infants, i això traspuava en una conferència que va enfocar a la presència de la música a l'escola.

La seva xerrada va partir dels set pilars de l'ensenyament recomanats per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), l'organització intergovernamental de la qual depèn l'elaboració del famós informe PISA que mesura la qualitat del distints sistemes educatius de cada Estat membre.


Un a un va anar repassant els diferents punts, per demostrar que la música i la tasca pedagògica musical poden contribuir a ser un fonament de l'ensenyament en general:

-L'alumne és el centre de l'aprenentatge
-L'aprenentatge és de naturalesa social. Implica tots els col·lectius que vertebren la societat que envolta l'alumne
-Les emocions són part integral de l'aprenentatge: l'escola i la música desborden emocions
-L'aprenentatge ha de tenir en compte les diferents individualitats
-L'esforç de tot l'alumnat és clau per a l'aprenentatge
-L'avaluació continuada afavoreix l'aprenentatge

La Rosa va demostrar com aprendre significa construir connexions horitzontals entre diverses formes d'aprenentatge, i com la música es pot relacionar amb totes les altres: amb el llenguatge, amb el desenvolupament físic, amb la matemàtica, amb el coneixement de la natura i de la geografia humana i política... Per això és un element bàsic de la formació integral de les persones.

Va efectuar després una breu exposició de com s'articula avui en els itineraris curriculars de l'ensenyament primari l'educació artística. El màxim objectiu d'aquesta és adquirir la capacitat per interpretar i representar el món, té una presència constant en l'entorn i en la vida, desenvolupa la percepció i l'expressió estètica, i permet en suma comprendre el món, afavorint l'estructuració del pensament i la descoberta de les emocions.

Aquest ensenyament està avui seriosament amenaçat per la reforma educativa plantejada pel govern central, la famosa llei Wert, que arracona l'ensenyament artístic a les activitats extracurriculars. La part final de l'exposició, doncs, no podia sinó adoptar el llenguatge reivindicatiu contra una normativa que parteix de la ignorància del que haurien de ser els fonaments d'un ensenyament que se centri autènticament en l'alumne quant individu que ha de ser capaç d'integrar-se a la societat, i enriquir-la amb  les seves pròpies aportacions.


Amb anterioritat a la conferència, el Cor Infantil de l'Escola del Centre de Lectura, amb la direcció del nostre estimat fundador Anton Colom, va oferir una vibrant actuació plena de moviment i de tocs interculturals, amb cants procedents d'arreu del món, que va ser la millor il·lustració del que ens havia d'explicar la Rosa Boqueras.