Però, fonamentalment, els elements singulars del concert es referien al fet que l'actuació del Cor es complementava amb la d'una formació tan destacada com la Cobla Reus Jove, i, en especial, al fet d'estrenar una obra expressament realitzada per a l'ocasió.
Tal com es va comentar en el programa de mà i en la presentació de l'acte, que va anar a càrrec de l'Aleida López, per aquesta ocasió tan especial la direcció del Cor havia pensat treballar una sonoritat diferent del que fem habitualment. Així, es tractava d'unir dues formacions, la cobla i el cor, un maridatge certament complex entre els registres de la cobla i els de la veu humana.
Es van triar diverses obres ja escrites per al conjunt de les dues formacions, com és el cas de La Birondó de Manuel Oltra, Un feix de poemes de Francesc Cassú, i Sant Jordi Triomfant de Francesc Pujol. Però, el més destacat, es va poder presentar en estrena absoluta una obra que ha estat escrita i dedicada al Cor Mestral i a la seva directora Núria Francino, amb motiu d’aquest aniversari, pel compositor Francesc Rius.
Aquesta obra és una glossa de la cançó tradicional La Dama de Reus, un romanç molt antic que probablement es retrotrau a inicis del segles XVIII, almenys en la versió que ens ha arribat als nostres dies. Podeu escoltar la versió que ha efectuat modernament un dels folkloristes moderns més actius, Jaume Arnella. La seva és una versió irònica i distanciada, però fidel a l'original.
La cançó, que va gaudir de gran popularitat, té almenys dues versions teatrals estrenades. La més antiga, de Manuel Rocamora i Rivera (1863-1948), autor nascut a Barcelona però de procedència reusenca i criat a la nostra ciutat. La seva versió va ser estrenada l'any 1893 a l'actual Teatre Romea, Barcelona. Segons Joaquim Santasusagna, al seu llibre "Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900", és més que una escenificació, n'és una versió, i encara distant. La cançó té una noblesa i una actitud d'argument, que Rocamora devia considerar massa simples per a sotmetre'ls a una teatralització.
Del mateix tarannà cal considerar l'obra d'Ambrosi Carrion (1888-1973), autor barceloní, que patí l'exili després de la Guerra Civil. La seva obra, escrita el 1949 i premiada als Jocs Florals de 1950, va ser recuperada ara fa vora sis anys pel Teatre Nacional de Catalunya, amb una exitosa posada en escena del director tarragoní Ramon Simó.
Francesc Rius ha fet una escriptura per a cor, cobla, narrador, contratenor i percussió.En la interpretació de divendres, la narració va anar a càrrec de Xavier Graset, i els solistes vas ser Marc Guerris, en la veu, i Eduard Antolí, en la percussió.
La versió que vam tenir el plaer d'escoltar respecta escrupolosament les línies melòdiques i el text original, i realça amb uns arranjaments enlluernadors la solemnitat i la càrrega dramàtica de l'argument, que hem de llegir en el seu context dels tràgics fets històrics dels quals avui commemorem el tricentenari.
Com va comentar en el seu parlament de cloenda del concert Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació d’Entitats Corals de Catalunya i bona amiga del nostre Cor, es pot considerar ja aquesta obra com una aportació rellevant al cabal de la música catalana per a cor, i també per a cobla. Una aportació que considerem que té, a més del valor del seu fons històric, el d'una qualitat musical de brillantor poc usual . Així ho van manifestar, almenys, tots els testimonis que vam poder recollir a peu de teatre, encara amb les emocions en calent d'un concert que ens atrevim a dir que va tocar el cor de tots els presents.
El concert va tenir encara un epíleg emotiu amb la interpretació col·lectiva des de l'escenari i des la sala de l'himne nacional "Els segadors".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada