MERCÈ BESSÓ I LA SINCERITAT DE L'ARTISTA

La conferència d'aquest dijous, 24 d'abril, l'endemà de Sant Jordi, va anar a càrrec de l'artista local Mercè Bessó. Malgrat la seva joventut, té una dilatada i exitosa trajectòria com a escultora, que comparteix amb la docència.

Va parlar sobre la relació entre la música i les arts plàstiques. Va fer una exposició molt personal d'aquest tema, és a dir, abordant-lo des de la seva pròpia experiència. En el seu cas, la música és una eina per treballar, ja que l'usa durant el seu treball de creació, com una forma d'aconseguir l'harmonia i serenor que li requereix aquesta tasca. De fet, va començar comentant que la música ha estat sempre present en la seva vida, ja que prové d'una família molt aficionada a la música i va cursar estudis de piano i també va participar a la coral de l'Orfeó durant un bon grapat d'anys.

Més enllà d'aquesta funció, podríem dir que accessòria, de la música, aquesta és, va dir, en essència igual a l'art que practica, ja que en ambdós casos, en ambdues formes d'art, es persegueix la mateixa integració de la bellesa de la vida i la natura i la mateixa recreació en l'obra que l'artista elabora.

Mercè Bessó va esquitxar la seva conferència amb diverses definicions de l'art. Des de l'aproximació més purament estètica -la recreació de la bellesa- a la més subtilment espiritual que es desprèn de la seva interiorització de l'harmonia i la serenor, l'estat creatiu que abans hem esmentat. Un fonament de la seva obra, del seu art, és precisament la mirada que descobreix en la natura aquesta bellesa, en particular dels elements que passen desapercebuts dins la visió que comporta el nostre ritme habitual de vida.

Durant la conferència, aquesta artista va posar de manifest una actitud profundament sincera, una visió singular de la realitat que prescindeix de les fórmules convencionals d'avaluació de l'art. En aquest sentit, es tracta d'una artista despreocupada de la definició del seu estil i de les demandes del mercat.

Al llarg de la seva exposició va mostrar un seguit de projeccions de la seva obra, centrada bàsicament en el retrat del cos o el rostre humà, amb exemples dels diferents elements i tècniques que usa (pedra, fang, fusta, relleus en qualsevol d'aquests materials, etc).

La seva conferència, molt aplaudida per la nombrosa audiència, va donar pas a la intervenció del contratenor Marc Guerris, habituals col·laborador com a solista del Cor Mestral, que, acompanyat al piano per Bruno Anguera, va interpretar diferents peces de distintes èpoques, des de l'ària de Häendel "Verdi prati" -de l'òpera "Alcina"-, a dues composicions d'Eduard Toldrà sobre poemes de Joan Maragall ("Festeig") i Tomàs Garcés ("Cançó de bressol"), passant per peces d'autors del segle XX: "A Chloris" i "Si mes vers aienys ailes", de Reynaldo Hahn, i "Come away, Death", de Gerald Finzi sobre el text de Shakespeare inclòs a "Nit de Reis"

Ens permetem un comentari sobre la selecció musical de Marc Guerris en relació a l'obra de Mercè Bessó, i és que en ambdós casos destaca una actitud que podríem dir deslligada de la contemporaneïtat, expressament aliena al dictat de la moda. És el cas molt clar del compositor anglès Gerald Finzi, i en bona part de Reynaldo Hahn, autors que semblen més vinculats a la tradició d'on provenen que no dels corrents moderns. El mateix Toldrà és un exponent clar del gran artista que va preferir per sobre de la temptació de la fama com a intèrpret i compositor internacional, la continuació de la seva obra pedagògica i de direcció de l'Orquestra Municipal de Barcelona, actual Orquestra Nacional, mostrant el seu profund arrelament popular.

Tot plegat, una excel·lent vetllada que va resultar rodona, n'estem segurs, per a tots els que van gaudir de l'oportunitat d'assistir-hi.