Aquest passat dia 11 d'agost ens va deixar la Sepa Domingo, una de les nostres més antigues cantaires, membre de la Junta de l'Associació del Cor i infatigable lluitadora i activista de la cultura reusenca. A més de la devoció i passió per la música que ens va deixar palesa en tantes ocasions, animant-nos i encoratjant-nos a tots plegats a continuar endavant, era molt conceguda en el món del cultiu de les roses, dins del qual va obtenir nombroses i incomptables distincions, com els premis en el Concurs Exposició Internacional de Roses que organitza el Centre de Lectura de Reus. Recordem amb emoció ara les vegades que va tenir l'oportunitat d'intervenir-hi com a concursant i com a cantaire, ja que hem estat convidats a participar-hi com a cor en més d'una gala de lliurament dels premis.
El funeral es va celebrar divendres dia 13 a la Prioral de Sant Pere, escenari que fou tantes vegades de les seves participacions en els concerts del nostre Cor. Acompanyant els seus familiars i amics -entre els quals vam tenir l'honor de comptar-nos-, el nostre Cor va cantar en l'entrada i sortida de les seves despulles mortals una de les seves cançons preferides, la "Signore delle Cime", que va sonar amb inusitada emoció. La nostra i seva amiga Tànit Bono, la mezzosoprano que col·labora amb el seu art en el perfeccionament de les veus dels cantaires i en alguns dels nostres concerts, va interpretar també durant l'acte un sentit "Cant dels ocells" amb la seva preciosa veu.
La Sepa ens deixa, sí, però ens deixa també el seu record, el seu exemple i la seva petjada personal en la vida del nostre cor.
En el recordatori es plasma el missatge que va escriure dies enrere, i que va ser llegit durant l'acte per la seva filla Marta. El transcrivim amb el permís de la família:
Gràcies, vida, per tot el que m'has donat i tot el que m'has pres.
Poc a poc vas veient la realitat i aprens a triar la part bona per oblidar la resta.
He conegut molta gent de qui guardo un bon record: amics, la coral... Cadascú ocupeu un lloc al meu cor.
La meva família, amb qui sempre m'he sentit valorada i estimada i els incondicionaLs, marit, fills i nets que amb la seva dolcesa, perseverança i paciència heu fet el meu món millor.
Cada vegada que penseu en mi seré jo que us aniré picant l'uller.
Gràcies per tot. Fins sempre,
SEPA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada